15 de novembre 2015

Batalla final

París, 13 de Noviembre de 2015












Ha sido en París pero sabemos que podría haber sido en otra ciudad. Sabemos ya que algo parecido ocurrirá sin duda en algún otro lugar. Incluso a veces ignoramos que está ya ocurriendo en otro lugar. No son atentados tan difíciles de preparar y de realizar como los del 11S, pero están animados por una misma certeza, imposible de comprender desde ese Otro lugar en el que nos seguimos creyendo. Y es una certeza que se transmite como un reguero de pólvora de manera cada vez más explícita en la Red utilizada por el Estado Islámico: es la batalla final, son los signos claros del fin del mundo, el preludio de lo que otros llamaban Apocalipsis. Bin Laden no solía mencionar el Apocalipsis. Por el contrario, los fundadores del Estado Islámico se han referido a este momento final desde el principio para situar el necesario e inevitable pasaje hacia el Otro lugar. Y en esta batalla final, la ciudad siria de Dabiq, cerca de Alepo, es el lugar en el que según la tradición se librará la batalla decisiva contra los “romanos”, los del Otro lugar que se creen a salvo de ella. Ante esta certeza, la vida vale exactamente lo que vale el pasaje al Otro lado. Y puede ser muy poco, sólo el pellizco que se siente en el cuerpo al apretar el botón del chaleco-bomba y hacerlo explotar en medio de la multitud. Sin miedo alguno. Podemos llamarlo religión, pero sería un error creer que es algo parecido y simétrico a “nuestra religión” —incluso la que no sabemos que profesamos— y que en todo esto se trata, finalmente, de una “guerra de religiones”, incluso si lo llamamos “modos de vida”. Más bien se trata de un “modo de morir” que nada tiene que ver con el que la mentalidad occidental ha alimentado durante siglos para dar un sentido a lo real de la muerte. En esto el yihadista gana de entrada, porque este pasaje al Otro lado es para él un privilegio y un placer.
Entender algo de este Otro modo de abordar lo real de la muerte es entonces cada vez más indispensable para no perder cada batalla que se quiera final.


Referencias:


3 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Li transcriuré un article meu, que parla sobre la possible benzina que mou a aquests jòvens a l'hora d'allistar-se a l'E.I.:

Què s'amaga darrere de la violència religiosa

Molts conversos musulmans o soldats de l'autoanomenat Exèrcit Islàmic ens diuen que no són acceptats ni al seus països d'origen ni als que pretenen pertànyer, això junt al principal motiu d'aquesta barbàrie, que no és més que l'angoixa, fa que puguen, persones que fins al dia anterior se'ls veia “normals”, puguen matar indiscriminadament i fins i tot morir.
Els sistemes, ens, individus recolzem la nostra estabilitat en tres registres; el polític, l'econòmic i el lingüístic o religiós; aquest darrer és tan important com els altres dos, van per separat, però si un fa fallida cauen tots els altres.
La caiguda de la figura paterna a Occident s'està o ha estat covant-se cent anys ençà, la societat o societats occidentals han patit odis, enveges del penis i sobretot angoixes de castració, que són les que materialitzen la violència, açò ha passat degut a la caiguda de l'entranyabilitat de la família i, als països musulmans aquesta caiguda s'ha produït deu anys ençà, amb el que aquesta velocitat ha comportat d'angoixa afegida, mireu, imagineu un pare o mare de família musulmà que veu que els seus fills fan l'amor amb normalitat amb els seus nuvis o núvies, compren preservatius, veuen un món alié a la seua tradició, s'abandona el culte, etcètera, aleshores ix en els barons un sentiment d'angoixa de castració que atia l'enveja del penis de llurs dones i, aquesta enveja atia l'angoixa dels barons, fent un bucle que no fa més que de catalitzador de la violència.
I, quina és la benzina d'aquesta violència? Bàsicament una volta la caiguda de la figura paterna s'està fent palesa, és la sensualitat humana, aquesta violència es nodreix de la sensualitat per a gaudir; el gaudi sexual és l'instint de mort de l'ésser humà, la prova la tenim en què als jòvens conversos i nadius musulmans se'ls ven que si maten a un infidel tindran un grapat de dones belles i verges al Cel, que la mort violenta no és més que la picada d'una vespa i, que estem a la fi de la Història, la qual cosa la cerquen com a símptoma del Thanatos, instint de mort o gaudi sexual i, que tot musulmà, en una crida fal·laç, ha de ser un soldat que mate impurs.
Un jove, normalment fadrí i, no només baró, sinó també dona, busca gaudir en una identificació infinita amb l'ideal, cerca una parella jove i la felicitat eterna, que en no aconseguir li fa viatjar a països en conflicte per a matar i morir.
És el romanticisme barrejat d'angoixa de castració i d'enveja del penis, el mateix que va provocar la II Guerra Mundial i aquesta guerra, si va tenir un sentit va ser vacunar contra qualsevol altra guerra i contra la barbàrie.
Les solucions que se m'acudeixen van en el sentit de nuar el nus de la Història, creixement econòmic o bondat econòmica, llibertat, manteniment del principi d'autoritat que encara hi reste, polítiques d'integració a les cultures dels països o regions acollidores i malauradament vigilància, no hi ha una altra solució que no passe per la vigilància, que no per la guerra, tot i què açò puga comportar molèsties per a exercir la llibertat, sempre necessària.

Josemi ha dit...

Miquel, por más que sean lamentables y horrorosos estos incicentes, y por más que con seguridad yo no podría haber hecho un análisis con la profundidad que tú lo has hecho, todavía no comprendo por qué no nombras el terrorismo sistemático por parte de EE.UU que llevan recibiendo países de Oriente Medio, incluso la colaboración en la venta de armas y el fomento de guerrillas por parte de los países que damos en llamar "civilizados".

Desde mi más sincera admiración,
un cordial saludo

Miquel Bassols i Puig ha dit...

Por supuesto, Josemi, ¡gracias por tu recordatorio! No seré yo quien libre al Tio Sam de su responsabilidad directa en masacres en Oriente Medio. Y todo indica que eso puede ir ahora a peor.
Por lo demás, imposible completar hoy la lista de "barbaries civilizadas"....