Conversa al programa de radio “La primera pedra”, a RAC1, amb Noemí Polls.
(2 de setembre de 2026)
Noemí Polls: Quantes vegades ens hem despertat angoixats, sobresaltats o inquiets per un somni que ens ha semblat ben real? I hem pensat en què vol dir somiar, per exemple, no ho sé, amb la mort d'algú, que surti una serp pel mig del somni o que et caiguin les dents. I hi ha somnis que són recurrents, fins i tot. Quin significat té tot plegat? Doncs aquestes preguntes sovint ens porten a preguntar-nos: "Què diria Freud?". Ens apareix aquesta figura. Va deixar escrit algun diccionari dels somnis? Miquel Bassols és doctor en psicoanàlisi i ha estat president de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi. Bon dia, Miquel.
Miquel Bassols: Bon dia.
N.P.: Eh, contents de parlar d'aquests temes. No sé per què, el món dels somnis ens porta directament a Freud, i deu tenir una explicació ben senzilla, no? És a dir, ell va ser el primer que va apuntar que els somnis podien explicar moltes coses de nosaltres.
M.B.: Efectivament. És el primer que va pensar que el somni era una via règia, una via directa a l'inconscient, i que era un missatge que rebíem de nosaltres mateixos, no dels déus o d'altres llocs com s'havia pensat fins aleshores, però que tampoc no era el resultat d’alguna contingència de les neurones a la nit, que se n'han anat de festa i fan qualsevol bajanada, sinó que hi havia un sentit en aquest somni que m'implicava a mi com a subjecte. I el primer que va fer Freud va ser, a partir d'un somni que ell va tenir, molt important ara en la història, és posar-se a treballar sobre cada element d'aquell somni per mirar de desxifrar què volia dir, quin sentit podia tenir. És el primer que s'ho va prendre seriosament, i a partir d'aleshores la nostra relació amb els somnis ha canviat radicalment. En el camp de la ciència també, fins i tot el camp de la ciència ha confirmat moltes de les coses que Freud deia en la seva època –estem parlant de finals del XIX, començament del XX– quan la ciència tenia les seves condicions. Freud va tenir una incidència fonamental en com entenem els somnis i no només els somnis, sinó tots els símptomes, les formacions de l'inconscient, de les quals el somni és, diríem, el paradigma fonamental, el primer que Freud va prendre com a model per investigar això que anomenem l'inconscient.
N.P.: Perquè, primer, va fer algun diccionari de somnis? Algun manual que ens pugui servir encara ara?
M.B.: No, això ha vingut després i ja n'existien abans de Freud. De fet hi ha la història bíblica del somni del Faraó amb les set vaques magres que signifiquen set anys de de sequera, això ja ve de molt lluny, amb la idea d'un diccionari dels somnis. Freud precisament el que fa és trencar aquesta idea. No hi ha un diccionari dels somnis. Si tinguéssim que seguir la idea del diccionari podríem dir que en lloc del Fabra, el diccionari de la llengua catalana on cada paraula té un seguit de significats, més aviat hauríem d'anar al Joan Coromines, amb els nou volums del Diccionari etimològic, on el que hi ha és la història de cada paraula que ha anat canviant al llarg del temps. I si seguim la història d'una paraula ens trobem amb alguna cosa que ja ni reconeixem com a pròpia d'aquella paraula. Amb l'afegit que el suposat diccionari dels somnis és un diccionari que canvia dia rere dia per cadascú. Cadascú té un diccionari diferent [riures] i a més a més és un diccionari que canvia segons l'experiència de la vida que fas. El que apareix en un somni avui no necessàriament tindrà el mateix sentit que el que apareix després d'un any, dos anys o més endavant a l'edat adulta. De manera que, clar, la idea del diccionari es complica molt [riures], perquè no és un diccionari fixe, és un diccionari propi de cadascú. És a dir, el que em serveix per escoltar el somni d'una persona no em serveix per escoltar el somni d'una altra persona. De manera que la idea del diccionari millor posar-la molt en qüestió.
N.P.: Clar, clar. És a dir que quan somiem que ens cauen les dents no vol dir res, o si somies amb la mort d'algú no estàs presagiant que li allargues la vida... totes aquestes coses que...
M.B.: Cal veure-ho ben bé cas per cas. I per això el primer que va dir fer Freud és: "Prenguem un element del somni i vegem què és el que la persona que ha somiat associa amb aquest element del somni". I és a partir d'aquí que va obrint el teixit d'associacions, de paraules que es van extenent unes vinculades amb les altres, i a partir d'aquí tenim el sentit singular que té aquell somni per a aquella persona. De manera que no hi ha un diccionari. Algú deia: "Sí, molt bé, en aquest somni surt un campanar o una serp, per exemple. Posem el cas de la serp que tu deies al començament. Surt la serp en el somni. Ah! Això és el fal·lus, segur que és el fal·lus, simbolitza el fal·lus". I l'altre diu: "Bé, i el fal·lus què simbolitza? No pot simbolitzar la serp, el fal·lus, per exemple?"
N.P.: Clar.
M.B.: Entrem en aquest camp els analistes lacanians anomenem “la contingència del significant”, és a dir, que una paraula segons on la posis tindrà un sentit o un altre. Quan entrem en aquest camp necessitem escoltar les associacions singulars de cada persona sobre la serp en qüestió. La serp per a una persona no és el mateix que la serp per a una altra persona. Jo ara et preguntaria: "Si has somiat amb una serp, amb què et fa pensar aquesta serp?".
N.P.: Clar, què em va portar de sentiments, perquè també mentre somiem sentim.
M.B.: Efectivament, hi ha els afectes, que són molt importants, que estan desplaçats. L'afecte que estava en una situació apareix desplaçat, per exemple, a la serp, posem per cas. De manera que aquí és fonamental que l'analista no es posi ell en el lloc de saber ja quin és el sentit d'allò que apareix en el somni. En el somni però també en qualsevol altre cas, en allò que t'explica la persona. Has d'estar atent a les associacions singulars que cada persona fa sobre cada element simbòlic, significant, de la seva història, de la seva vida.
N.P.: Aquí arribem al psicoanàlisi, per tant.
M.B.: Aquí arribem al psicoanàlisi, i és com hi va arribar Freud. Freud preguntant-se sobre aquestes qüestions va arribar a construir el mètode psicoanalític, amb el que ell va anomenar “l’associació lliure”. És a dir, sobre cada element d'una formació de l'inconscient, sigui un somni, un símptoma, una fantasia, el que sigui, veure quines són les associacions singulars que cada persona fa sobre sobre cadascun dels seus elements. I a partir d'aquí comença la psicoanàlisi, que és començar a dir tot allò que se't passa pel cap. Cosa molt difícil, perquè generalment...
N.P.: Callem moltes coses, també.
M.B.: Sí, evidentment. En callem moltes i per moltes raons: perquè no les volem dir o també perquè a vegades ens semblen estranyes o que no tenen importància. I una psicoanàlisi comença amb aquesta idea: digui tot el que li arribi al cap, encara que li sembli que no té importància. I a vegades afegim: encara que tingui vergonya del que diu. Això ja vol dir que se t'acudiran coses que et donaran vergonya, que no sabràs massa bé com dir, que a més a més no saps què volen dir. Bé, la idea fonamental és mantenir l'associació lliure com a regla de cada sessió d'anàlisi. És molt difícil, però és molt interessant, perquè quan et poses a parlar amb algú que t'escolta sense donar sentit immediat al que tu estàs dient, comencen a passar coses molt insospitades per un mateix. És a dir, et comences a escoltar i a dir coses que no havies pensat mai, [riures] justament que no se t'havien passat mai pel cap. [Riures]. I això ho pots començar a fer amb un somni. Convé que convé que ho puguis fer amb algú altre, perquè fer-ho sol...
N.P.: Clar.
M.B.: ...és com jugar al solitari i fer-se trampes, [riures] és molt fàcil. Un mateix s'enganya moltíssimes vegades. Evidentment, t'amagues moltes coses. Ens amaguem moltes coses cada dia.
N.P.: I els principals somnis que van ajudar a Freud a fer la seva teoria quins són? Abans deia, va partir d'un primer somni, no?
M.B.: Sí, la nit del 23 de juliol de 1895...
N.P.: Caram, 1895, eh?
M.B.: ...que és famosa en la història de la psicoanàlisi, Freud va tenir un somni, que és el famós somni de "la injecció d'Irma", es coneix així. No explicarem totes les circumstàncies perquè és molt llarg, però va ser un somni que el va impactar molt, i va ser un somni d'angoixa, de fet, que tenia a veure amb la seva recerca, amb un cas que estava portant i no funcionava, i que era una amiga de la família, on ell es sentia compromès. És a dir, ell com a subjecte de la ciència, com a subjecte científic, es va trobar absolutament implicat amb el seu camp de recerca, amb la seva activitat. I va tenir un somni d'angoixa, on apareixen moltes coses, però finalment apareix la gola oberta d'aquesta pacient, de l'Irma, oberta com si fos una mena de caverna absolutament fosca, i en un punt de la gola, una taca blanca que era una malaltia interna d'Irma, que tenia molt a veure amb el que havia explicat ella en el tractament. I en aquest punt Freud s'angoixa en el somni. Però aleshores apareix en aquest punt de la taca blanca una fórmula que és una fórmula química de la trimetilamina. Això els psicoanalistes ho coneixem molt bé perquè hem estudiat aquest somni com a model fonamental. Bé, Freud s'aixeca al matí i en lloc de dir: "Quina mala nit he tingut, he sopat i el menjar m’ha fet mal", diu: "Aquest somni vol dir alguna cosa". I bé, tot el llibre de La interpretació dels somnis, que és un volum considerable, és el desenvolupament de l'anàlisi que Freud fa d'aquest somni que va tenir ell mateix aquella nit. I això és l'any 1900, que és podríem dir l'inici mateix de la història de la psicoanàlisi. Hem de dir que la psicoanàlisi és la mare de totes les psicoteràpies, a favor o en contra, però va ser el que va originar tot el que és el tractament psicoterapèutic que podem conèixer avui en dia. I a partir d'aquest punt, de l'anàlisi d'un somni precisament, va començar tota aquesta història. És a dir, prenent allò que ens passa no com una evidència en si mateixa, sinó com un missatge que cal desxifrar, i el primer model és el somni. Després venen els lapsus, evidentment, que són un altre camp. Si vols hi dediquem un altre dia als lapsus, que també són molt divertits. [Riures].
N.P.: No, és que jo ara, revisant per preparar l'entrevista pensava: És que el món només de Freud ja és motiu de tesis doctorals, d'estudi, i que jo suposo que ha estat revisat. Però actualment encara és molt vigent tot el seu pensament.
M.B.: Ha estat molt discutit, però ja va estar discutit l'any 1900, quan es va publicar el seu llibre. Sempre Freud va ser discutit, i és convenient que sigui discutit, perquè s'ha de poder argumentar la seva hipòtesi, no és una hipòtesi gens evident. I no és gens evident tampoc pel camp de la ciència actual, que vol que les coses siguin molt verificables, sempre reproduïbles. Però com reprodueixes experimentalment un somni? Com reprodueixes el sentit d'un somni? No hi ha manera.
N.P.: I moltes vegades, quan intentes reconstruir-lo, també et costa.
M.B.: Exactament, te n'oblides. A veure, jo per exemple, jo sé que aquesta nit he somiat, però, ja no sé què he somiat. Ara, pot ser que al llarg del dia, clac!, m'aparegui una punta de idea i digui: "Ostres!". I a partir d'aquest fil pot ser que pugui reconstruir alguna cosa d'allò que he oblidat, i que probablement té més importància de la que jo em penso, i que segueix actuant durant el dia, perquè el que passa a l'inconscient segueix actuant durant tot el dia. I a vegades hi ha moments que se t'obre una il·luminació i dius: "Ostres! Això té a veure amb aquest somni que havia oblidat". Fa uns dies jo vaig tenir un somni i sabia que havia somiat alguna cosa. Havia anat a dormir amb molt mal d'esquena, i al matí estava amb un cert malestar. Al llarg del dia vaig recordar: "He tingut un somni on tocava la guitarra en un quartet de jazz d'Esperanza Spalding". [Riures]. I vaig dir-me: "Esperanza Spalding –que és una molt bona contrabaixista per cert, aconsellable– Spalding, espalda, espatlla, esquena...".
N.P.: Que bo! [Riures].
M.B.: A veure, podries dir: "És una coincidència, no?". No, aquell somni em va ajudar a transformar l'experiència de dolor en una cosa que m'agrada, que és el jazz, [riures] i a tenir una mica d'esperança [riures] que l'esquena m’anirà millor durant els dies que venen.
N.P.: Clar, suposo que també és un recurs que utilitzem inconscientment, però moltes vegades se’t pot girar en contra, és a dir, un somni pot, al contrari, accentuar encara aquell dolor, i per tant aquí és la feina d'un psicoanalista conduir, ajudar a reconduir perquè la vida ens sigui una mica més fàcil.
M.B.: Efectivament, i ajudar a cadascú a desxifrar el propi diccionari intern i singular que té cadascú i del qual ignorem, eh, les primeres pàgines i les últimes. [Riures].
N.P.: Exacte. Doncs m'agrada molt acabar així: no hi ha un diccionari dels somnis de Freud, no podem anar amb un manual ràpid, que és el que avui en dia tothom busca, eh? "A" més "B" igual a "C" i ja està, i punt, sinó que l'hem de treballar, i per tant potser moltes vegades recuperar la psicoanàlisi, que durant molt de temps va estar molt de moda, no? Potser els anys 90, eh, tots recordem les pel·lícules de Woody Allen, no? I a vegades l'hem deixat un mica de cantó, però és una bona manera de treballar-nos nosaltres a nivell intern.
M.B.: Sí, efectivament. Com les coses oblidades tornen, [riures] eh? I la psicoanàlisi sempre serà allà insistint amb aquesta feina molt singular. Com tu dius, no és una cosa que puguem anar ràpid, encara que pot tenir efectes molt ràpids. Però precisament, festina lente, com deien els llatins, poc a poc que anirem més ràpid.
N.P.: Clar, clar. Doncs sí senyor, avui hem volgut parlar justament d'això, del món dels somnis a través de la psicoanàlisi i de Freud, però evidentment, fent una pinzellada perquè podríem omplir, com dèiem, programes i programes, de la mà de Miquel Bassols. Ell és doctor en psicoanàlisi i ha estat a més president de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi. Moltíssimes gràcies, Miquel Bassols.
M.B.: Gràcies a vosaltres. Ja ho sabeu.
Noemí Polls: Quantes vegades ens hem despertat angoixats, sobresaltats o inquiets per un somni que ens ha semblat ben real? I hem pensat en què vol dir somiar, per exemple, no ho sé, amb la mort d'algú, que surti una serp pel mig del somni o que et caiguin les dents. I hi ha somnis que són recurrents, fins i tot. Quin significat té tot plegat? Doncs aquestes preguntes sovint ens porten a preguntar-nos: "Què diria Freud?". Ens apareix aquesta figura. Va deixar escrit algun diccionari dels somnis? Miquel Bassols és doctor en psicoanàlisi i ha estat president de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi. Bon dia, Miquel.
Miquel Bassols: Bon dia.
N.P.: Eh, contents de parlar d'aquests temes. No sé per què, el món dels somnis ens porta directament a Freud, i deu tenir una explicació ben senzilla, no? És a dir, ell va ser el primer que va apuntar que els somnis podien explicar moltes coses de nosaltres.
M.B.: Efectivament. És el primer que va pensar que el somni era una via règia, una via directa a l'inconscient, i que era un missatge que rebíem de nosaltres mateixos, no dels déus o d'altres llocs com s'havia pensat fins aleshores, però que tampoc no era el resultat d’alguna contingència de les neurones a la nit, que se n'han anat de festa i fan qualsevol bajanada, sinó que hi havia un sentit en aquest somni que m'implicava a mi com a subjecte. I el primer que va fer Freud va ser, a partir d'un somni que ell va tenir, molt important ara en la història, és posar-se a treballar sobre cada element d'aquell somni per mirar de desxifrar què volia dir, quin sentit podia tenir. És el primer que s'ho va prendre seriosament, i a partir d'aleshores la nostra relació amb els somnis ha canviat radicalment. En el camp de la ciència també, fins i tot el camp de la ciència ha confirmat moltes de les coses que Freud deia en la seva època –estem parlant de finals del XIX, començament del XX– quan la ciència tenia les seves condicions. Freud va tenir una incidència fonamental en com entenem els somnis i no només els somnis, sinó tots els símptomes, les formacions de l'inconscient, de les quals el somni és, diríem, el paradigma fonamental, el primer que Freud va prendre com a model per investigar això que anomenem l'inconscient.
N.P.: Perquè, primer, va fer algun diccionari de somnis? Algun manual que ens pugui servir encara ara?
M.B.: No, això ha vingut després i ja n'existien abans de Freud. De fet hi ha la història bíblica del somni del Faraó amb les set vaques magres que signifiquen set anys de de sequera, això ja ve de molt lluny, amb la idea d'un diccionari dels somnis. Freud precisament el que fa és trencar aquesta idea. No hi ha un diccionari dels somnis. Si tinguéssim que seguir la idea del diccionari podríem dir que en lloc del Fabra, el diccionari de la llengua catalana on cada paraula té un seguit de significats, més aviat hauríem d'anar al Joan Coromines, amb els nou volums del Diccionari etimològic, on el que hi ha és la història de cada paraula que ha anat canviant al llarg del temps. I si seguim la història d'una paraula ens trobem amb alguna cosa que ja ni reconeixem com a pròpia d'aquella paraula. Amb l'afegit que el suposat diccionari dels somnis és un diccionari que canvia dia rere dia per cadascú. Cadascú té un diccionari diferent [riures] i a més a més és un diccionari que canvia segons l'experiència de la vida que fas. El que apareix en un somni avui no necessàriament tindrà el mateix sentit que el que apareix després d'un any, dos anys o més endavant a l'edat adulta. De manera que, clar, la idea del diccionari es complica molt [riures], perquè no és un diccionari fixe, és un diccionari propi de cadascú. És a dir, el que em serveix per escoltar el somni d'una persona no em serveix per escoltar el somni d'una altra persona. De manera que la idea del diccionari millor posar-la molt en qüestió.
N.P.: Clar, clar. És a dir que quan somiem que ens cauen les dents no vol dir res, o si somies amb la mort d'algú no estàs presagiant que li allargues la vida... totes aquestes coses que...
M.B.: Cal veure-ho ben bé cas per cas. I per això el primer que va dir fer Freud és: "Prenguem un element del somni i vegem què és el que la persona que ha somiat associa amb aquest element del somni". I és a partir d'aquí que va obrint el teixit d'associacions, de paraules que es van extenent unes vinculades amb les altres, i a partir d'aquí tenim el sentit singular que té aquell somni per a aquella persona. De manera que no hi ha un diccionari. Algú deia: "Sí, molt bé, en aquest somni surt un campanar o una serp, per exemple. Posem el cas de la serp que tu deies al començament. Surt la serp en el somni. Ah! Això és el fal·lus, segur que és el fal·lus, simbolitza el fal·lus". I l'altre diu: "Bé, i el fal·lus què simbolitza? No pot simbolitzar la serp, el fal·lus, per exemple?"
N.P.: Clar.
M.B.: Entrem en aquest camp els analistes lacanians anomenem “la contingència del significant”, és a dir, que una paraula segons on la posis tindrà un sentit o un altre. Quan entrem en aquest camp necessitem escoltar les associacions singulars de cada persona sobre la serp en qüestió. La serp per a una persona no és el mateix que la serp per a una altra persona. Jo ara et preguntaria: "Si has somiat amb una serp, amb què et fa pensar aquesta serp?".
N.P.: Clar, què em va portar de sentiments, perquè també mentre somiem sentim.
M.B.: Efectivament, hi ha els afectes, que són molt importants, que estan desplaçats. L'afecte que estava en una situació apareix desplaçat, per exemple, a la serp, posem per cas. De manera que aquí és fonamental que l'analista no es posi ell en el lloc de saber ja quin és el sentit d'allò que apareix en el somni. En el somni però també en qualsevol altre cas, en allò que t'explica la persona. Has d'estar atent a les associacions singulars que cada persona fa sobre cada element simbòlic, significant, de la seva història, de la seva vida.
N.P.: Aquí arribem al psicoanàlisi, per tant.
M.B.: Aquí arribem al psicoanàlisi, i és com hi va arribar Freud. Freud preguntant-se sobre aquestes qüestions va arribar a construir el mètode psicoanalític, amb el que ell va anomenar “l’associació lliure”. És a dir, sobre cada element d'una formació de l'inconscient, sigui un somni, un símptoma, una fantasia, el que sigui, veure quines són les associacions singulars que cada persona fa sobre sobre cadascun dels seus elements. I a partir d'aquí comença la psicoanàlisi, que és començar a dir tot allò que se't passa pel cap. Cosa molt difícil, perquè generalment...
N.P.: Callem moltes coses, també.
M.B.: Sí, evidentment. En callem moltes i per moltes raons: perquè no les volem dir o també perquè a vegades ens semblen estranyes o que no tenen importància. I una psicoanàlisi comença amb aquesta idea: digui tot el que li arribi al cap, encara que li sembli que no té importància. I a vegades afegim: encara que tingui vergonya del que diu. Això ja vol dir que se t'acudiran coses que et donaran vergonya, que no sabràs massa bé com dir, que a més a més no saps què volen dir. Bé, la idea fonamental és mantenir l'associació lliure com a regla de cada sessió d'anàlisi. És molt difícil, però és molt interessant, perquè quan et poses a parlar amb algú que t'escolta sense donar sentit immediat al que tu estàs dient, comencen a passar coses molt insospitades per un mateix. És a dir, et comences a escoltar i a dir coses que no havies pensat mai, [riures] justament que no se t'havien passat mai pel cap. [Riures]. I això ho pots començar a fer amb un somni. Convé que convé que ho puguis fer amb algú altre, perquè fer-ho sol...
N.P.: Clar.
M.B.: ...és com jugar al solitari i fer-se trampes, [riures] és molt fàcil. Un mateix s'enganya moltíssimes vegades. Evidentment, t'amagues moltes coses. Ens amaguem moltes coses cada dia.
N.P.: I els principals somnis que van ajudar a Freud a fer la seva teoria quins són? Abans deia, va partir d'un primer somni, no?
M.B.: Sí, la nit del 23 de juliol de 1895...
N.P.: Caram, 1895, eh?
M.B.: ...que és famosa en la història de la psicoanàlisi, Freud va tenir un somni, que és el famós somni de "la injecció d'Irma", es coneix així. No explicarem totes les circumstàncies perquè és molt llarg, però va ser un somni que el va impactar molt, i va ser un somni d'angoixa, de fet, que tenia a veure amb la seva recerca, amb un cas que estava portant i no funcionava, i que era una amiga de la família, on ell es sentia compromès. És a dir, ell com a subjecte de la ciència, com a subjecte científic, es va trobar absolutament implicat amb el seu camp de recerca, amb la seva activitat. I va tenir un somni d'angoixa, on apareixen moltes coses, però finalment apareix la gola oberta d'aquesta pacient, de l'Irma, oberta com si fos una mena de caverna absolutament fosca, i en un punt de la gola, una taca blanca que era una malaltia interna d'Irma, que tenia molt a veure amb el que havia explicat ella en el tractament. I en aquest punt Freud s'angoixa en el somni. Però aleshores apareix en aquest punt de la taca blanca una fórmula que és una fórmula química de la trimetilamina. Això els psicoanalistes ho coneixem molt bé perquè hem estudiat aquest somni com a model fonamental. Bé, Freud s'aixeca al matí i en lloc de dir: "Quina mala nit he tingut, he sopat i el menjar m’ha fet mal", diu: "Aquest somni vol dir alguna cosa". I bé, tot el llibre de La interpretació dels somnis, que és un volum considerable, és el desenvolupament de l'anàlisi que Freud fa d'aquest somni que va tenir ell mateix aquella nit. I això és l'any 1900, que és podríem dir l'inici mateix de la història de la psicoanàlisi. Hem de dir que la psicoanàlisi és la mare de totes les psicoteràpies, a favor o en contra, però va ser el que va originar tot el que és el tractament psicoterapèutic que podem conèixer avui en dia. I a partir d'aquest punt, de l'anàlisi d'un somni precisament, va començar tota aquesta història. És a dir, prenent allò que ens passa no com una evidència en si mateixa, sinó com un missatge que cal desxifrar, i el primer model és el somni. Després venen els lapsus, evidentment, que són un altre camp. Si vols hi dediquem un altre dia als lapsus, que també són molt divertits. [Riures].
N.P.: No, és que jo ara, revisant per preparar l'entrevista pensava: És que el món només de Freud ja és motiu de tesis doctorals, d'estudi, i que jo suposo que ha estat revisat. Però actualment encara és molt vigent tot el seu pensament.
M.B.: Ha estat molt discutit, però ja va estar discutit l'any 1900, quan es va publicar el seu llibre. Sempre Freud va ser discutit, i és convenient que sigui discutit, perquè s'ha de poder argumentar la seva hipòtesi, no és una hipòtesi gens evident. I no és gens evident tampoc pel camp de la ciència actual, que vol que les coses siguin molt verificables, sempre reproduïbles. Però com reprodueixes experimentalment un somni? Com reprodueixes el sentit d'un somni? No hi ha manera.
N.P.: I moltes vegades, quan intentes reconstruir-lo, també et costa.
M.B.: Exactament, te n'oblides. A veure, jo per exemple, jo sé que aquesta nit he somiat, però, ja no sé què he somiat. Ara, pot ser que al llarg del dia, clac!, m'aparegui una punta de idea i digui: "Ostres!". I a partir d'aquest fil pot ser que pugui reconstruir alguna cosa d'allò que he oblidat, i que probablement té més importància de la que jo em penso, i que segueix actuant durant el dia, perquè el que passa a l'inconscient segueix actuant durant tot el dia. I a vegades hi ha moments que se t'obre una il·luminació i dius: "Ostres! Això té a veure amb aquest somni que havia oblidat". Fa uns dies jo vaig tenir un somni i sabia que havia somiat alguna cosa. Havia anat a dormir amb molt mal d'esquena, i al matí estava amb un cert malestar. Al llarg del dia vaig recordar: "He tingut un somni on tocava la guitarra en un quartet de jazz d'Esperanza Spalding". [Riures]. I vaig dir-me: "Esperanza Spalding –que és una molt bona contrabaixista per cert, aconsellable– Spalding, espalda, espatlla, esquena...".
N.P.: Que bo! [Riures].
M.B.: A veure, podries dir: "És una coincidència, no?". No, aquell somni em va ajudar a transformar l'experiència de dolor en una cosa que m'agrada, que és el jazz, [riures] i a tenir una mica d'esperança [riures] que l'esquena m’anirà millor durant els dies que venen.
N.P.: Clar, suposo que també és un recurs que utilitzem inconscientment, però moltes vegades se’t pot girar en contra, és a dir, un somni pot, al contrari, accentuar encara aquell dolor, i per tant aquí és la feina d'un psicoanalista conduir, ajudar a reconduir perquè la vida ens sigui una mica més fàcil.
M.B.: Efectivament, i ajudar a cadascú a desxifrar el propi diccionari intern i singular que té cadascú i del qual ignorem, eh, les primeres pàgines i les últimes. [Riures].
N.P.: Exacte. Doncs m'agrada molt acabar així: no hi ha un diccionari dels somnis de Freud, no podem anar amb un manual ràpid, que és el que avui en dia tothom busca, eh? "A" més "B" igual a "C" i ja està, i punt, sinó que l'hem de treballar, i per tant potser moltes vegades recuperar la psicoanàlisi, que durant molt de temps va estar molt de moda, no? Potser els anys 90, eh, tots recordem les pel·lícules de Woody Allen, no? I a vegades l'hem deixat un mica de cantó, però és una bona manera de treballar-nos nosaltres a nivell intern.
M.B.: Sí, efectivament. Com les coses oblidades tornen, [riures] eh? I la psicoanàlisi sempre serà allà insistint amb aquesta feina molt singular. Com tu dius, no és una cosa que puguem anar ràpid, encara que pot tenir efectes molt ràpids. Però precisament, festina lente, com deien els llatins, poc a poc que anirem més ràpid.
N.P.: Clar, clar. Doncs sí senyor, avui hem volgut parlar justament d'això, del món dels somnis a través de la psicoanàlisi i de Freud, però evidentment, fent una pinzellada perquè podríem omplir, com dèiem, programes i programes, de la mà de Miquel Bassols. Ell és doctor en psicoanàlisi i ha estat a més president de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi. Moltíssimes gràcies, Miquel Bassols.
M.B.: Gràcies a vosaltres. Ja ho sabeu.
