* * *
En una capsa tancada amb pany i forrellat que només pogués obrir-se des de dins, no tant parlar la llengua com ser parlat per ella: lletra, lettre, littera, llera, litter, litura, litoral, literatura, lituraterra, lecturaterra
terra que t’erra,
par(au)la i (en)raona:
un (gau)dir
La llengua, que no té ossos però en trenca de molt grossos: ai, lector, no prenguéssim pas mal...
*
Al lector
Lacan l’il·legible, l’intraduïble, l’inexplicable.
I alhora Lacan citat per tot arreu, ací i allà, per psicoanalistes i no, per universitaris i no, que s’hi abraonen segurs que trobaran el que hi vénen a buscar. Lacan-home-del-seu-segle, referència fonamental de la psicoanàlisi per al segle XXI. I fita inesborrable de la cultura contemporània.
I sobretot Lacan-ampolla-al-mar, a l’espera encara de ser llegit com demanava. Lacan amb perles que no es deixen enfilar per fer cap collar de saber d’impostura. Lacan-jeroglífic que, en desxifrar-lo, et permet a tu de desxifrar el que portes escrit a l’esquena i que en diuen: l’inconscient.
Lacan-carta-robada del nostre temps, tan a la vista que la seva enigmàtica lletra sembla que s’hi amaga.
Doncs aquí hem volgut llegir Lacan, traduir-lo, explicar-lo. I això en un dels textos tinguts per més difícils. I hi hem trobat perles. I hem llençat més ampolles al mar, a veure si arriben a lloc, a qualsevol que vulgui esmerçar el treball de llegir-ne el missatge, i de desxifrar-lo. Mai no decep.
I hem convocat Perejaume, la seva escriptura imatjada, per nuar el text amb la nostra lectura, amb «Una ratlla», tan subtil com acordada amb el text.
I hem fet troballes que oferim al lector, perquè hi trobi altres lletres encara per escriure’s.
D’aquesta feina, sempre inèdita, Lacan mateix en va dir Lituraterra.
M. B.
* * *
