15 de novembre 2021

Carta de Sigmund Freud a una mare (Sobre l’homosexualitat)




Torna, de tant de tant, la cançoneta que Freud i la psicoanàlisi serien homòfobs, heteropatriarcals i unes quantes coses més. La cosa es fa més curiosa quan escoltem aquest prejudici en alguns discursos acadèmics i en algunes veus dels anomenats «estudis de gènere». Freud es defensa tot solet, només cal llegir-lo bé. Tanmateix, aquí va una mostra per contradir aquests prejudicis. Es tracta de la resposta de Freud a una mare americana, publicada fa poc a The American Journal of Psychiatry, April, 1951, 107, No. 10, pp. 786 and 787. N’adjuntem el text original en anglès i el document manuscrit de la mà de Freud. (M.B.)

* * *


9 d’abril de 1935

PROF. DR. Freud

VIENA IX., BERGGASSE 19

Benvolguda senyora [Esborrat]

Dedueixo de la seva carta que el seu fill és homosexual. M’impressiona molt el fet que no mencioni aquest terme vostè mateixa en la seva informació sobre ell. Puc preguntar-li per què ho evita? L’homosexualitat no és cap avantatge, però no és res de què avergonyir-se, ni és cap vici, ni cap degradació, no es pot classificar com a malaltia; considerem que és una variació de la funció sexual produïda per una certa aturada del desenvolupament sexual. Molts individus molt respectables de l’època antiga i moderna han estat homosexuals, alguns dels homes més grans, entre ells (Plató, Miquel Àngel, Leonardo da Vinci, etc.) És una gran injustícia perseguir l’homosexualitat com a crim i també és una crueltat. Si no em creu, llegeixi els llibres de Havelock Ellis.

En preguntar-me si jo puc ser d’ajuda, vol dir, suposo, si puc abolir l’homosexualitat i fer que l’heterosexualitat normal prengui el seu lloc. La resposta és, de manera general, que no podem prometre aconseguir-ho. En un cert nombre de casos aconseguim desenvolupar els gèrmens deteriorats de tendències heterosexuals, presents en tot homosexual; en la majoria dels casos ja no és possible. És una qüestió de la qualitat i l’edat de l’individu. El resultat del tractament no es pot predir.

El que l’anàlisi pot fer pel seu fill funciona en una línia diferent. Si és infeliç, neuròtic, esquinçat per conflictes, inhibit en la seva vida social, l’anàlisi pot aportar-li harmonia, tranquil·litat, plena eficàcia, tant si segueix sent homosexual com si ho canvia. Si vostè considera que ell hauria de fer una anàlisi amb mi —no espero que ho vulgui—, ell hauria de venir a Viena. No tinc cap intenció de marxar d’aquí. Tanmateix, no deixi d’enviar-me la seva resposta.

Atentament, amb els millors desitjos,

Freud

P.S.

No em va resultar difícil llegir la seva lletra. Espero que no trobi llegir la meva lletra i el meu anglès una tasca més difícil.


* * *

Benvolgut DR. KINSEY:

A continuació us adjunto una carta d’un gran i bon home que podeu conservar.

D’una mare agraïda



* * *

April 9th 1935

PROF. DR Freud

Dear Mrs. [Erased]

I gather from your letter that your son is a homosexual. I am most impressed by the fact, that you do not mention this term yourself in your information about him. May I question you why you avoid it? Homosexuality is assuredly no advantage, but it is nothing to be ashamed of, no vice, no degradation, it cannot be classified as an illness; we consider it to be a variation of the sexual function produced by a certain arrest of sexual development. Many highly respectable individuals of ancient and modern times have been homosexuals, several of the greatest men among them (Plato, Michelangelo, Leonardo da Vinci, etc.) It is a great injustice to persecute homosexuality as a crime and cruelty too. If you do not believe me, read the books of Havelock Ellis.

By asking me if I can help, you mean, I suppose, if I can abolish homosexuality and make normal heterosexuality take its place. The answer is, in a general way, we cannot promise to achieve this. In a certain number of cases we succeed in developing the blighted germs of heterosexual tendencies, which are present in every homosexual; in the majority of cases it is no more possible. It is a question of the quality and the age of the individual. The result of treatment cannot be predicted.

What analysis can do for your son runs in a different line. If he is unhappy, neurotic, torn by conflicts, inhibited in his social life, analysis may bring him harmony, peace of mind, full efficiency, whether he remains a homosexual or gets changed. If you make up your mind he should have analysis with me—I don’t expect you will—, he has to come over to Vienna. I have no intention of leaving here. However, don’t neglect to give me your answer.

Sincerely yours with best wishes,

P.S.

I did not find it difficult to read your handwriting. Hope you will not find my writing and my English a harder task.


HEREWITH I enclose a letter from a Great and Good man which you may retain.

From a Grateful Mother


1 comentari:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

La paraula "homofòbia" és del tot restrictiva, com en una sènia els discursos s'odien i s'amen seguint les agulles del rellotge entre amo-capitaliste, lesbiana, dones-homosexuals, hètero-histèrics.
Però prenent la nova paraula "homofòbia", la psicoanàlisis no ho és de cap manera, la meua experiència en l'homosexualitat va ser meua, una entrada per a comprendre tots els discursos i la eixida va ser també meua, un psicoanaliste no dirigix la teràpia, simplement escolta i amb el desig de l'analitzant fa el seu desig.
No és com les teràpies d'aversió del conductisme, els piscòlegs, com bé deia Lacan dirigixen amb el seu desig la conducta del pacient, en psicoanàlisi, que no es pot entrar si no és amb la teua voluntat, qui dirigix el nugament del nuc és l'analitzant, és a dir, el que seria pacient en el conductisme.
És més, jo tinc alguns amics que procedixen de la meua anàlisi que són, es van analitzar i seguixen sent homosexuals, la psiconàlisi no inventa el símptoma sinó que el llegix de l'analitzant o pacient.
Si el desig d'un homosexual és estar en el lloc d'hetero ho estarà, si se sent més còmode en l'homosexualitat seguirà en ella després d'haver segut analitzat.

Un abraç senyor Bassols, sembla mentida el desconeixement de la psicoanàlisi quasi més de dos-cents anys després de Freud.

Vicent Adsuara i Rollan