* * *
En una capsa tancada amb pany i forrellat que només pogués obrir-se des de dins, no tant parlar la llengua com ser parlat per ella: lletra, lettre, littera, llera, litter, litura, litoral, literatura, lituraterra, lecturaterra
terra que t’erra,
par(au)la i (en)raona:
un (gau)dir
La llengua, que no té ossos però en trenca de molt grossos: ai, lector, no prenguéssim pas mal...
*
Al lector
Lacan l’il·legible, l’intraduïble, l’inexplicable.
I alhora Lacan citat per tot arreu, ací i allà, per psicoanalistes i no, per universitaris i no, que s’hi abraonen segurs que trobaran el que hi vénen a buscar. Lacan-home-del-seu-segle, referència fonamental de la psicoanàlisi per al segle XXI. I fita inesborrable de la cultura contemporània.
I sobretot Lacan-ampolla-al-mar, a l’espera encara de ser llegit com demanava. Lacan amb perles que no es deixen enfilar per fer cap collar de saber d’impostura. Lacan-jeroglífic que, en desxifrar-lo, et permet a tu de desxifrar el que portes escrit a l’esquena i que en diuen: l’inconscient.
Lacan-carta-robada del nostre temps, tan a la vista que la seva enigmàtica lletra sembla que s’hi amaga.
Doncs aquí hem volgut llegir Lacan, traduir-lo, explicar-lo. I això en un dels textos tinguts per més difícils. I hi hem trobat perles. I hem llençat més ampolles al mar, a veure si arriben a lloc, a qualsevol que vulgui esmerçar el treball de llegir-ne el missatge, i de desxifrar-lo. Mai no decep.
I hem convocat Perejaume, la seva escriptura imatjada, per nuar el text amb la nostra lectura, amb «Una ratlla», tan subtil com acordada amb el text.
I hem fet troballes que oferim al lector, perquè hi trobi altres lletres encara per escriure’s.
D’aquesta feina, sempre inèdita, Lacan mateix en va dir Lituraterra.
M. B.
* * *
Vinc a sa casa per a donar-li les gràcies, senyor Bassols. Hui he tingut l'oportunitat de contestar a un comentari i ho he fet en una primera instància com en el conte de Borges 'El espejo y la máscara'.
ResponEliminaI després m'he preguntat, amb l'avís de l'Inconscient de que la pereta de la llum del quart de bany no funcionava bé, m'he preguntat: No serà lo millor enemic d'allò bo?
He posat el seu text com a comentari i li ho he pres prestat, sinse posar el seu nom, però sí el seu currículum, molt poca gent, excepte l'aludit haurà mirat qui és vosté, el text primer on diu que la llengua no té ossos però trenca de molt grossos.
Potser m'estiga equivocant en prendre la psiconàlisi a la manera de Freud, parlant d'angoixa de castració i enveja del penis.
És massa dur per a un yin escoltar este raonament, a banda de que em podria alguna llengua legal trencar-me els ossos, però no per això, sinó per la bufetada que representa per a una yin escoltar que també hi té a vore... en la vida.
En fi, m'acomiade de vosté donant-li novament les gràcies.
Després la llum ha tornat a funcionar.
Vicent Adsuara i Rollan
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina