tag:blogger.com,1999:blog-5945985749803862851.post394383976313876416..comments2024-03-01T20:24:28.153+01:00Comments on Desescrits: Blue Brain Project y singamia programadaMiquel Bassols i Puighttp://www.blogger.com/profile/16378966146485290507noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-5945985749803862851.post-88156500554608326652011-08-02T18:51:45.544+02:002011-08-02T18:51:45.544+02:00Ficciones,
Interesantes observaciones. Precisament...Ficciones,<br />Interesantes observaciones. Precisamente estos días estábamos trabajando en un Laboratorio de la Universidad Jacques-Lacan sobre el curioso y estimulante debate que Lacan mantuvo con Chomsky. (Vicente Palomera hizo allí una intervención al respecto). A la idea chomskyana del "órgano del lenguaje" Lacan respondió en efecto con la libido como órgano fuera del cuerpo. Y le espetó a Chomsky que él, por su parte, creía que pensaba con los pies...<br />La referencia de Lacan a Engels es también muy interesante y nada evidente: la materialidad del significante introduce un orden absolutamente heterogéneo al que considera el cientificismo actual. Gracias por sus indicaciones.<br />Saludos desde Catalunya a Argentina!Miquel Bassols i Puighttps://www.blogger.com/profile/16378966146485290507noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5945985749803862851.post-79951064212672461172011-08-02T18:40:11.472+02:002011-08-02T18:40:11.472+02:00David,
Sí, sembla que el llenguatge indueix una de...David,<br />Sí, sembla que el llenguatge indueix una debilitat "natural" en l'ésser que parla. Crec que és per això que Lacan deia que hem d'escollir entre la debilitat mental i la paranoia. Salut!Miquel Bassols i Puighttps://www.blogger.com/profile/16378966146485290507noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5945985749803862851.post-12487876176307035222011-08-02T18:24:14.689+02:002011-08-02T18:24:14.689+02:00Me gusto mucho el articulo.
Leyendo el punto 1, ve...Me gusto mucho el articulo.<br />Leyendo el punto 1, venía a mi memoria una referencia a Engels que Lacan realiza en “Instancia de la letra”, señalando que prefería dejar en tinieblas las relaciones del significante y el trabajo y que se ocuparía de la materialidad del significante. Es interesante dirigirse hacia esa “tiniebla” que es la “dialéctica de la naturaleza” para encontrar en uno de sus capítulos que no sería a partir del cerebro que se desarrollaría el hombre sino que a partir del uso del cuerpo (se refiera específicamente a la mano) se desarrolla el cerebro e incluso el lenguaje en tanto relación necesaria a los otros. <br />En el punto dos, recordaba el relato que Lacan realiza sobre su encuentro con Chomsky: Mientras Chomsky piensa el lenguaje del lado del Organon, como un órgano-herramienta más del cuerpo; Lacan plantea a la libido – y no el lenguaje - como órgano incorpóreo que excede los límites del organismo. La condición del lenguaje será la ligadura a lo que agujerea lo real, operándose a partir de este agujero para capturar lo real a costa de la división del sujeto.<br />Dos puntos distintos… desde el marxismo y desde el psicoanálisis para objetar la reducción del hombre a una PC… me parece que en este XXI no han quedado muchos discursos en pie como para poder hacer frente al “Yo, robot” y los futuros “robotpsicologos”<br />Saludos desde Argentina<br />HoracioFiccioneshttps://www.blogger.com/profile/02052060261741848282noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5945985749803862851.post-67540027613750505912011-08-02T17:59:09.850+02:002011-08-02T17:59:09.850+02:00És molt possible que la Intel·ligència Humana sigu...És molt possible que la Intel·ligència Humana sigui superada per la Intel·ligència Artificial. Peró restarem imbatuts en la Estupidesa Natural, en aquest tema som invencibles...<br />SalutsDavidhttp://dave.pronoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5945985749803862851.post-79765098883753760372011-07-27T15:30:55.306+02:002011-07-27T15:30:55.306+02:00Per fortuna, la ciència també fa els seus símptome...Per fortuna, la ciència també fa els seus símptomes. El símptoma és el més humà que tenim i allà on la psicoanàlisi seguirà trobant el seu lloc. Allà on hi hagi algú que es pregunti pel sentit d'un símptoma hi haurà també un subjecte...<br />Salut, benvolgut Vicent!Miquel Bassols i Puighttps://www.blogger.com/profile/16378966146485290507noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5945985749803862851.post-65801620205998480832011-07-27T14:34:23.156+02:002011-07-27T14:34:23.156+02:00Tot i que hi haguera relació sexual seria un aliam...Tot i que hi haguera relació sexual seria un aliament amb la mort, amb el no-res, fer un ésser humà en el que el silici entrara a formar part de la seua composició biològica, cosa no desitjable, jo he escrit alguna cosa al voltant del tema i pense que el darrer camí de la Història o post-Història seria la creació o la implicació del silici en les cadenes d'ADN, una cosa a la que jo i la psicoanàlisi ens hem de oposar amb totes les nostres forces, una volta morta la filosofia ja només ens quedaria un món de persones sense símptoma, sense ànima, programades ja des del naixement, un món de clons, un món ahistòric i afilosòfic, sense ànima.<br />Què potser la ciència està buscant aquest futur? eliminar la falta per a morir en vida? per aliar-se amb la mort en un intent de lluitar contra l'endogàmia, la globalització i l'entropia?<br />Els extrems s'atrauen i una fugida del veritable fi de l'ésser humà seria entrar en eixe fi, la mort, aliar-se amb la mateixa mort, morir en vida.<br /><br />Què li sembla? vaig errat o van per ahí els trets de la ciència?<br /><br />Una forta abraçada <br /><br />Vicent.Vicent Llémena i Jambethttps://www.blogger.com/profile/16055261926086608017noreply@blogger.com